Dóna’m carbasses

Publicat a la secció El racó del coc de L’Accent núm. 93 (www.laccent.cat)

Novembre de 2006
Roger Sánchez Amat 

Amb la tardor arriben les figues, les castanyes, els moniatos, les magranes, els codonys… i les carbasses. Són productes, potser, de segona categoria. No tenen la pompa de les fruites primaverals, ni la vistositat de les hortalisses estiuenques. Formes tosques, colors tardorencs, però amb encant. 

La carbassa neix d´una planta agraïda, de fàcil conreu i resultats òptims (de fins a 200 kg!) i en temps de penúries va permetre alimentar molta gent. Els usos culinaris són una mica restringits, fet al qual de segur que hi ha contribuït la mala fama que la saviesa popular ha difós injustament: “la carbassa millor que al ventre a la bassa”. Joan Amades recollia el fenomen en un dels seus tractats afirmant que “hom posava carbassa a l´escudella, no per tal que hi donés gust ni aliment, puix que hom [en] té un pobre concepte (…). S´hi posava perquè mantingués l´escalfor de l´escudella un cop treta del foc”. Ara bé, els nutricionistes són d´un altre parer: neteja els pulmons, és antioxidant, desintoxica el cos. Pel que fa al gust, les valoracions són subjectives… però després de tastar una bona crema de carbassa, que es deixin de punyetes els nostres avantpassats! 

I és que no falten motius per parlar de la carbassa en positiu. Alimenta, omple sense embafar i no engreixa. Les seves aplicacions se centren sobretot en l´elaboració de sopes i olles i en la reposteria. Tres dolços exemples: el cabell d´àngel i, al País Valencià, l´arnadí (cuita al forn, fent una massa amb sucre i fruits secs) i l´arrop amb “tallaetes” (most concentrat amb carbassa confitada). De la flor, el badoc, se´n fan crespells, bunyols i truites, i les llavors es mengen torrades. Fins i tot es pot maridar: “la carbassa sense vi, diga-li fusta”.

Per cert, sabeu perquè ens donen carbasses quan festegem sense ser correpostos? A pagès, quan es començava una relació, les famílies parlaven en una primera cita dels dots. Si a la segona el noi no apareixia, volia dir que no li interessava. Si era la noia la que no ho veia clar, la mare servia un plat de carbassa al pretendent quan acudia a la reunió, i al carrer.  

La recepta: sopa de carbassa i castanyes
Aquest mes presentarem una recepta ben senzilla, la sopa de carbassa i castanyes, del Berguedà. Bullirem la carbassa a trossos una mitja horeta, juntament amb un quart de pollastre i uns quants cigrons. Trinxarem el brou amb la carbassa i els cigrons, i en retirem el pollastre, que seguidament esfilagarsarem per tornar-lo a afegir al brou, juntament amb les castanyes cuites i trossejades. Ho bullirem 10 minuts i llest.