El maquis
El maquis
- L'entrepà: MAQUI (donja del Pirineu i ceba)
Resistència sota el franquisme
La victòria feixista dóna pas a la creació d’un estat nou, autoritari, centralista, ultracatòlic, tradicionalista, repressiu, antiliberal, etc. L’objectiu era clar: evitar un altre 14 d’abril eliminant físicament tot l’entramat social emancipador i militant. A les nostres terres, tornàvem a patir altra vegada l’embat ferotge de la uniformització cultural. Objectiu: espanyolitzar definitivament els Països Catalans. Dels que no van marxar exiliats, hi foren jutjats 70000 ciutadans, i un mínim de 10000 afusellats, molts d’ells persones que no havien fugit perquè no temien per la seva vida. S’incita a la delació, es tracta els detinguts com a simples delinqüents, es produeixen acomiadaments massius per motius polítics, etc.
Part de la militància d’esquerres havia mort a la guerra, s’havia exiliat o estava empresonada. Però l’hostilitat al règim continuava present, sobretot al País Valencià i al Principat, però no de manera pública: la repressió havia aconseguit terroritzar la població. Pel franquisme, aquests eren territoris enemics que calia escarmentar. A més, la militància antifeixista patia divisions internes, algunes entre l’exili i l’interior; d’altres, derivades de les tensions viscudes durant la guerra, i tampoc va saber interpretar encertadament la crua realitat del moment.
El maquis
La principal activitat dels resistents fou l’organització de xarxes d’ajuda a presos i les seves famílies. L’altre gran front era l’armat, organitzat en base a la hipòtesi que la majoria de població s’uniria a la guerrilla forçant la intervenció de les forces aliades de la Segona guerra mundial. Després de 1945, ni els aliats intervingueren, traumatitzats encara per la revolució del 36, ni la població, esgotada per la guerra i atemorida per la repressió, donà suport a l’activitat guerrillera.
El maquis principatí (del francès maquisard, ‘guerriller’) fou eminentment urbà, i protagonitzava accions propagandístiques, de sabotatge i d’atemptats contra autoritats i policies. S’estructuraven en grups d’afinitat, pràctica pròpia del moviment llibertari, d’on provenien gran part dels seus membres. En un principi van comptar amb el suport de la CNT, però ja a finals dels 40 quedaren aïllats. Als 50 encara hi havia petits grups que actuaven en solitari. A Castelló i València és on es concentrava la principal activitat resistent, amb l’Agrupació Guerrillera de Llevant, organitzada pels comunistes i que comptava amb un suport important de la població camperola, principalment femenina. Fou evacuada a finals dels quaranta. En una altra dimensió, caldria destacar també les accions directes realitzades per recent creat Front Nacional de Catalunya: sabotatges, col·locació de senyeres, edició de pamflets, etc.