La cultura popular d’arrel tradicional
La importància de la cultura popular d’arrel tradicional
En els moments actuals és interessant tenir en compte la cultura popular d’arrel tradicional (CPAT) des de qualsevol iniciativa compromesa amb l’alliberament nacional i social. D’una banda, ens ajuda a entendre millor el nostre passat com a poble i ens dota de referents i símbols propis. En aquestes expressions col·lectives es reflecteixen un seguit de sentiments difícils d’explicar que contribueixen fermament a la formació de l’imaginari com a poble. D’altra banda, la importància que aquestes expressions tinguin un caire popular, és a dir, que es forgin pel poble i per al poble i que no siguin elitistes ni excloents, l’únic que fa és confirmar el nostre compromís social, a més d’esdevenir garantia perquè la cultura es mantingui viva i àmpliament viscuda per la població. I tot això passant-nos-ho bé!
Aquest suport que ha de rebre la CPAT des de l’esquerra independentista es converteix en una necessitat vital en el cas de Barcelona i altres grans ciutats, ja que els processos viscuts com a grans urbs han fet que hagi desaparegut de molts àmbits, i que s’hagi reduït la seva pràctica a sectors molt conscienciats culturalment o conservadors catòlics. I tot això, a diferència de nombroses comarques on hi és més present. És ben clar que des dels anys setanta la situació ha millorat moltíssim, però encara queda força per arribar al que podríem considerar òptim. Ara per ara, l’arribada constant d’immigrants al nostre país fa que la recuperació i el manteniment de la cultura popular tinguin un valor afegit, ja que són un dels factors que ajuden als nouvinguts i les nouvingudes a conèixer i participar de la cultura d’acollida. Amb l’al·licient que és una forma de fer-ho divertida, col·lectiva, ociosa i sana.
La CPAT és una bona eina de conscienciació nacional. Les seves expressions poden dotar-se d’un rerefons de coneixement del país, tan simbòlic com territorial, i de la seva memòria històrica, de redescobriment dels costums antics… La recuperació i la pràctica del fet tradicional tenen així un atractiu innegable que, fetes amb imaginació i en clau de modernitat, pot mobilitzar molta gent. Només cal fixar-nos en algunes de les àrees del territori on té una presència notòria. També té un potencial integrador (o com se li vulgui dir). La CPAT pot ser una primera presa de contacte amb la cultura del país d’acollida, una manera de conèixer gent, una manera de captar el tarannà d’aquí. Si no existeixen expressions d’aquesta mena, significarà que hi haurà un canal menys per interrelacionar-nos. Si aquestes expressions són tancades i elitistes, la reacció pot fins i tot ser de rebuig. Però si la pràctica d’aquestes és oberta, amena i genuïna, atraurà els nouvinguts que tinguin una sensibilitat al respecte.
Per anar acabant, i com a resposta a argumentacions pseudocosmopolites, cal tenir clar que la CPAT no és una herència carrinclona del passat que val la pena mantenir nostàlgicament, ni una expressió més del subconscient carlí, ni un relicari de costums on guardem tot allò antic i intocable. No és tot això, almenys com l’entenem nosaltres. De la CPAT en podem fer tot un element de futur. De fet, la CPAT pot determinar molt o poc les expressions innovadores de cultura popular. I és que el nostre passat determina en certa manera el nostre futur. La CPAT il·lustra amb balls, amb músiques, amb costums i amb refranys les nostres arrels. Si les tenim presents, també seran presents en la cultura popular moderna. Una CPAT eixerida i forta desarma qualsevol argumentació postmoderna.