Les Bullangues

Les Bullangues (1835-1843)

• L’entrepà: BULLANGA (cansalada amb romesco, all i julivert)

Molt a guanyar, res a perdre

Com a bullangues coneixem un conjunt de tumults populars produïts al Principat des del 1835 fins al 1843, principalment a Barcelona. Eren la resposta a la situació econòmica inestable i les condicions de vida i de treball pèssimes. Existia un gran descontentament per part de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable al Govern de Madrid, però foren les classes populars qui desencadenaren el procés revolucionari, esperonades per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problema de quintes i dels consums). Parlem d’artesans, oficials i aprenents, petits comerciants i obrers proletaritzats.

El camí que les societats occidentals estaven iniciant vers un sistema liberal, el primer capitalisme, prenia un caire profundament antidemocràtic, que marginava del procés les classes populars i la petita burgesia. La llibertat predicada s’havia reduït a la simple llibertat d’explotació econòmica, la fraternitat havia esdevingut una mera fórmula jurídica davant la llei, la propietat es convertí en la pedra angular de la societat, i l’ordre, l’eina per mantenir-la. S’entén, així, la força i la dimensió que tingueren les Bullangues, que comptaren amb el suport de bona part de la població urbana, tot i el seu caràcter visceral i violent. Ara bé, fou la burgesia la triomfadora d’aquests esdeveniments, ja que les revoltes permeteren desbloquejar el camí de les transformacions econòmiques, socials i polítiques reals dins l’Estat espanyol, i superar l’Antic Règim que en aquells moments encara cuejava de la mà dels carlistes.