Aviram i caça

Tot el que té el bec fi és de bon menjar
Pollastre nou i vi vell fan tornar jove a l'home vell
El gall amb arròs o amb oli i sal
Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
Gallina vella fa bon caldo/brou
Brou de gallina torna la vida
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
Dels acabats en -ina, el millor és la gallina (morfina, cafeïna, nicotina…)
Gallina, bou i moltó és olla de senyor
Qui no menja gallina menja sardina
Capó de vuit mesos, menjar de rei
Carn de capó fa caldo millor
A qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló (agraïment)
Val més capó que tacó (val més ser soltera que malcasada)
Carn de ploma treu l'arruga
Carn de ploma, la més bona
Carn de ploma, la pell apissona (saludable)
Carn de pluma, ni que sigui de grua
El qui vulgui bona caça que la compri a la plaça
De carn de caça no n'abusis massa
L'ànec i el porcell* rostit al moment (carns que es fan malbé de seguida) (*garrí: porc petit)
L'ànec, la carn i la dona, si és magra no és bona
Per si no ho saps, res millor que l'ànec amb naps
La perdiu és dolenta si no es menja calenta
La perdiu és mala si calenta no és menjada
La perdiu és dolenta si no es menja calenta
La perdiu passada és més delicada
Perdiu i dona, encara que pudi és bona
Carn de conill, cuita i menjada, i la perdiu, ben tufejada* (*que desprèn tuf, emanació d'olor més o menys desagradable com la que desprenen cossos en fermentar, en cremar imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc.)
La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos
De la perdiu, allò que mira a baix; del conill, allò que mira a dalt
Del conill, el llom; de la perdiu, el pit
Del conill, el que mira al cel; de la perdiu, el que mira al sòl
El cap de la perdiu és maleït, per això no en menja ningú (llegenda)
Val més una alosa al plat que una perdiu volant
Val més una alosa amb pau que una perdiu amb guerra