Dinar del Correllengua 2008

correllengua2008-ok Dinar del Correllengua 2008

La col·laboració del Terra d’Escudella a l’edició santsenca del Correllengua 2008 va ser en la forma que millor sabem: cuinant. La preparació del dinar va començar mesos enrere, pensant quins plats serien els més escaients per a l’ocasió. Productes de temporada, originals, de qualitat i amb una picada d’ullet al motiu de la celebració: contribuir a l’ús social del català en el context d’una diada lúdica.

correllengua.jpg

Vam comptar amb la col·laboració de l’equip de cuina i l’equip de barra del Terra d’Escudella, a més de l’imprescindible ajut d’amics i amigues i la inestimable experiència de la Núria, una experta en l’elaboració de plats amb llengua de vedella. Això ens va permetre elaborar i servir un àpat festiu per a 168 persones i que, per les valoracions que hem recollit, va agradar molt.

Per ser fidels a la nostra vocació pedagògica, vam acompanyar l’àpat amb un fullet on explicàvem l’origen dels productes amb què vam elaborar cada plat. Tot seguit en reproduïm el text.

Crema als dos colors
(de patata i carbassa d’Organyà, bressol del català)

La tardor és l’època de la carbassa. És el fruit d’una planta agraïda, de conreu fàcil i resultats òptims (de fins a 200 kg!). Tot i la mala fama recollida en el refranyer popular (“La carbassa, millor que al ventre a la bassa”), podem afirmar que alimenta, omple sense embafar, neteja els pulmons, és antioxidant i desintoxica el cos. I té diferents aplicacions culinàries sobretot en la resposteria. De la flor, el badoc, se’n fan crespells, bunyols i truites, i les llavors es mengen torrades. I qui no ha tastat una bona crema de carbassa?

Per cert, sabeu per què ens donen carbasses quan festegem sense ser correpostos? A pagès, quan es començava una relació, les famílies parlaven en una primera cita dels dots. Si a la segona el noi no apareixia, volia dir que no li interessava. Si era la noia la que no ho veia clar, la mare servia un plat de carbassa al pretendent quan acudia a la reunió, i així es finia l’assumpte. 

Amanida de tardor amb llengua per la llengua

Adaptació estacional a un plat directament relacionat amb la ufanosa horta que caracteritza el nostre país. Ja fa una mica de fresca, i les amanides (també anomenades ensalades, enciamades o enciams) donen pas a viandes més calorífiques. Ara bé, si afegim fruits secs i crostons de pa, incorporem algun producte de temporada i ho amanim amb una vinagreta dolça, la cosa canvia. L’acompanya llengua de vedella cuinada per a l’ocasió per una experta. Lluny de fòbies i prejudicis, l’ús de la llengua és del tot recomanable, aporta nombroses satisfaccions, és agradable en boca i saludable per al cap.

Carn magra de porc amb bolets

El nostre és un país d’estofats. Resulta una manera saborosa de cuinar les parts menys nobles i més dures de l’animal. I en això som uns experts, tot i que una preparació pacient com aquesta no casa gaire amb el frenètic ritme de vida actual. Fa les delícies dels més panaires permentent sucar-hi pa, i això el converteix inevitablement en un plat energètic. Si la combinem amb bolets, veritable passió nacional, la festa està servida. Per a l’ocasió, rovellons, camagrocs, trompetes de la mort i llenegues negres.

Coca de la terra amb gotet de moscatell
o presa de xocolata

A la coca també se l’anomena cóc, fogassa o flaó, entre altres nombroses maneres de referir-s’hi. Es tracta del dolç (o refrigeri) nacional més característic. A tots els Països Catalans podem trobar múltiples varietats: llises, d’oli, salades, farcides, de pa, ovalades, quadrades, de greixons, ensucrades, amb fruits secs, amb crema… Les coques són una menja tant diària com associada a festes importants. Combina a la perfecció amb la xocolata (quins berenars…) i amb el moscatell (vi dolç obtingut del raïm del mateix nom, després d’assolellar-lo diversos dies).

 

Testimonis gràficscarbasses_verdes.jpg

Aquí podreu veure algunes de les imatges d’aquella diada.



 

fletxa amunt-ok