Directa (abril del 2010)
 |
|
Cuina i revolucions
El Terra d’Escudella presenta l’exposició ‘Llibertat a cops de falç’
Entre plat i plat, l’espai i restaurant santsenc Terra d’Escudella serveix una bona dosi de revoltes i moviments populars dels Països Catalans. El dilluns 12 d’abril, al vespre, s’inaugurarà l’exposició permanent titulada Llibertat a cops de falç de la mà de l’historiador Agustí Barrera i del cuiner resident i col·laborador de la DIRECTA Roger Sánchez Amat. Per no acabar amb la panxa buida, l’acte inclou un tast de plats amb història.
Marta Camps
A través de dotze plafons amb un protagonisme clar de la imatge, es descriuen les convulsions i els avalots populars que van sacsejar els Països Catalans entre 1455 i 1970. Més de cinc segles que s’inicien per ordre cronològic a les revoltes agràries de l’Edat Mitjana, en què la pagesia va assolir un grau d’organització fins llavors desconegut a Europa, que va traduir al carrer en els remences, els forans i les germanies. Al crit de “Visca la terra, mori el mal govern”, apareixen les ja conegudes Guerra dels Segadors, Revolta dels Angelets i Revolta de les Barretines, una prèvia prou forta a la resistència de la Guerra de Successió, al segle XVIII.
Un dels capítols destacats s’endinsa en les fórmules i les figures antisistema del segle XVIII: les bruixes i els bandolers. Dos moviments que, sense voluntat d’incidència política clara, es van convertir en corrents antagònics al poder, amb un qüestionament tant de la moral com de l’economia vigents.
El segle XIX neix amb un component diferencial clar. Les revoltes es traslladen de l’espai rural a l’espai urbà, que passa a ser el centre de l’organització obrera, anticlerical i propera a les tesis ludites. Alhora, amb el component nacional a flor de pell, tal com demostrarà l’alçament i la declaració de l’Estat català, juntament amb les lluites que es lliuren arreu de l’Estat espanyol contra l’establiment d’una monarquia parlamentària després de l’enderrocament del govern de la reina Isabel II.
El poder no té gaire temps de relaxar-se amb el pas al segle següent i arriben els moviments antimilitaristes d’oposició a la guerra que l’Estat espanyol lliura contra el Marroc. Una vaga que s’estén com la pólvora arreu de Catalunya i que es canalitza cap a la crema d’esglésies i convents: els aldarulls coneguts com la Setmana Tràgica. A partir d’aquí, l’època daurada de la Segona República, ràpidament intimidada i posteriorment dilapidada per l’aixecament franquista. L’exposició encara reserva un espai final a la resistència davant la dictadura de Franco, amb el moviment maqui com a protagonista i fets com la vaga dels tramvies o el naixement del moviment estudiantil, que atorguen el toc de color a l’escenari polític i social cobert de gris.
Anècdotes i percepcions
L’exposició s’apropa a qualsevol persona observadora a simple vista, amb elements que la fan dinàmica i entretinguda. Uns d’aquests elements són, sens dubte, les citacions històriques, a tall d’anècdotes, que apareixen al voltant del poble català. Un exercici sociològic interessant que inclou reflexions d’escriptors, viatgers, militars i governadors, però també de personatges emblemàtics del contrapoder com Salvador Seguí.