El massapà i la Mocadorà

mocadora_piuleta.jpg

El massapà i la Mocadorà 

“Amb l’arribada de Felip V s’aboliren tots els furs valencians i, amb aquests, les festes del Nou d’Octubre. El gremi de pastissers i confiters s’empescà una manera de seguir celebrant la festa.”

 

mocadora_piuleta.jpg

El massapà i la Mocadorà 

“Amb l’arribada de Felip V s’aboliren tots els furs valencians i, amb aquests, les festes del Nou d’Octubre. El gremi de pastissers i confiters s’empescà una manera de seguir celebrant la festa.”

Publicat a la secció El racó del coc de L’Accent núm. 91 (www.laccent.cat )

Octubre de 2006
Roger Sánchez Amat 

Aquest número canviarem una mica el to de l´apartat. Serà la nostra manera de celebrar el Nou d´Octubre, la diada del País Valencià i la festa de sant Donís (o Dionís). Parlarem d´una tradició originària de la ciutat de València, però que a poc a poc s´estén, tot i tenir com a contrincant el poderós sant Valentí, anglosaxó de naixement i, segons el santoral català, patró dels estafadors, malpagadors i enredaires. Així com al Principat escollim el dia de sant Jordi per regalar roses i llibres a les persones estimades, a València són encara més dolços i dolces, i l´obsequi consisteix en un assortiment de massapans embolcallats d´un mocador nuat per les quatre puntes, la mocadorada o mocadorà.

La història explica com Jaume I i la seva muller, Violant d´Hongria (en la seva entrada triomfal a la ciutat un cop derrotats els musulmans, just el 9 d´octubre de 1238) foren obsequiats pels seus habitants amb fruites i verdures de l´horta embolicades dins de mocadors de seda. A partir de 1331 es començà a commemorar en aquesta data la fundació del Regne de València, i més endavant es popularitzà el llançament des dels edificis de la ciutat d´uns coets especials anomenats “piuletes i tronadors”, i esdevingué una data sonada on tots els plaers es deixaven anar. Amb l´arribada de Felip V s´aboliren tots els furs valencians i, amb aquests, les festes del Nou d´Octubre. Fou llavors quan el gremi de pastissers i confiters s´empescà una manera de seguir celebrant la festa, on també honoraven el seu patró sant Donís. 

Sorgí llavors la mocadorà: postres dolços que imitaven la forma de les piuletes i els tronadors, i també de fruites i hortalisses. I així fins ara. Cada Nou d´Octubre, enamorats i enamorades gaudeixen del seu dia. El costum també es pot practicar en família i, en fi, amb totes les persones que s´estima. I és després de dinar, arriba el moment en què es degusten els obsequis, acompanyats de mistela i vi dolç. 

El massapà, protagonista d´aquesta bonica història, també anomenat marsapà al País Valencià i a Eivissa, és una elaboració d´origen medieval i, sembla, d´ascendència àrab, que ja apareix ressenyada al tractat català Libre de totes maneres de confit (segle XV). El mot ve del nom amb què es designava la capsa que contenia massapà i altres llaminadures. Aquesta massa és la mateixa que s´usa per fer els panellets, dolç típic de Tots Sants al Principat.

mocadora.jpg


La recepta: piuletes, tronadors, fruites i hortalisses de massapà

La seva elaboració és senzilla. Per a piuletes i tronadors utilitzarem massapà cuit: amb ametlles (també ametles) mòltes i sucre a parts iguals fem una massa i la rebaixem amb ous. L´estenem en una safata, la farcim de rovell i en fem unes barres amb què reproduirem les dues formes: els tronadors com un tronc ample, les piuletes com un tronc fi en forma de lletra omega (veient-los, prenen consistència les interpretacions que apunten l´origen del costum a les reminiscències d´un antic culte a la fertilitat, en el qual piuleta i tronador representen els òrgans sexuals femenins i masculins, i les fruitetes, el resultat de la unió carnal). Quan el massapà estigui cuit, decorarem el resultat amb sucre mòlt. Les fruites i hortalisses s´elaboren amb massapà cru, acolorit amb el to que convingui, per acabar donant la forma que es desitgi.