Escudella i carn d’olla

L’escudella de pagès és el plat que atipa més
Quan hi ha poc pa, escudella’t* primer, que la vianda ho pagarà (*distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats)
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all
A les taules ben parades, qui no menja escudella no menja faves
En fer l’escudella es veu la triadella * (*triadissa, acció de triar entre molts)
Alimenta més una escudella que una bona costella; però, si pot ser, l’escudella i la costella
Amb l’escudella beu una vegada, dues amb el peix i tres amb la carn
Amb l’escudella beu-hi vi i no et faci por el morir
Després de l’escudella i la carn d’olla hi ha els entrants (plats de més a més)
El porc mort en lluna vella fa dolenta l’escudella
En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal
Pa eixut i escudella reposada treuen l’hoste de casa
Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella
Escudella d’esquirol cura diarrea
L’escudella és bona per al cos i per a la butxaca
La menta no pot mentir: l’escudella fa pair
A l’escudella i pitança* bufar-la és mala criança (norma de comportament) (*ració de menjar que es dóna en els establiments de beneficència)
A taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
Escudella amb forquilla
Escudella amb mitja polla vol gran olla
Escudella amb pa, menjar de frare
Escudella ben bullida a tothom convida
Escudella clara, per rentar la cara
Escudella de gallina els morts ressuscita
Escudella de moltó, escudella de senyor
Escudella de tota carn, olla podrida
Escudella de tripes, ben te’n repiques
Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
Escudella endevinada a qui no agrada
Escudella espessa cura la cabeça
Escudella i vi fan bon sagí
Escudella massa bullida, perd sentida
Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjar menjada
Escudella rescalfada que se la mengi la criada
Escudella rescalfada, per al gat o per a la criada
Escudella sense ceba, ballada sense flabiol (quan falta l’element principal)
Escudella sense col no val un caragol
Escudella sense gallina, per a la meva veïna
Escudella sense porc no val molt ni poc
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
L’escudella al migdia or, al vespre plata i l’endemà mata
L’escudella, ben bullida i ben humida
L’escudella canta tempera el ventre
L’escudella de llenties aclareix el cervell i no te’n rigues
L’escudella de pagès atipa i saps què és
L’escudella de pagès és el plat que atipa més
L’escudella es fa sola
L’escudella fa bon ventre
L’escudella i la carn d’olla omple la garjola* (*fam/ventre)
L’escudella manté el cos i la butxaca
L’escudella per dinar, menjar bo i sa; l’escudella per al vespre tira-la per la finestra
L’escudella sense espumar*, molta brutícia hi ha (*per escumar: treure l’escuma a un brou)
La bona escudella infla la mamella
Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
Ni escudella rescalfada, ni donzella festejada
Ni escudella rescalfada, ni promesa conciliada
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba (o pebre), ni bona salsa sense all
No remenis l’escudella encara que es cremi
Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
Per un cigró no es perd l’escudella
Qui escudella d’altres espera no la pot menjar sencera
Qui escudella d’altri espera freda se la menja/Qui escudella d’altri espera, la menja freda
Qui ha d’esperar un altre menja l’escudella tard i dolenta
Qui no li agradi l’escudella bona no és home ni dona
Qui no menja escudella no està gras
Qui no menja escudella no menja fregit (per induir els infants a menjar)
Bon vi i bona escudella i que treballi qui em ve al darrere
Qui veu amb escudella, quan es mor no beu amb botella (per reprovar de beure vi amb l’escudella)
Tot és bo el que l’olla cou
Amb bons talls es fa bona olla
Bona olla, bona sobra
L’olla sense cap patata, escudella de beata
Bou i moltó, olla de senyor
Gallina, bou i moltó és olla de senyor
Com més ranci, més bona olla
L’olla, ben reposada
La carn d’olla, de carn; la de cols i trumfes, adéu-siau