Exposició permanent
Llibertat a cops de falç
Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1455-1970)
El Terra d’Escudella us presenta l’exposició defintiva i permanent que omplirà de vida les parets del menjador interior. Es tracta de la feina de recerca duta a terma durant més de quatre anys per l’equip fundador del Terra d’Escudella, amb la col·laboració imprescindible d’una dissenyadora professional, l’Helena.
La força del nostre poble
La força d’un poble es manifesta a través de la seva inquietud per transformar la realitat que l’envolta: canviar les seves condicions de vida, lluitar per la seva llibertat, denunciar les injustícies… De reaccionar, al capdavall, davant els atacs a la integritat física, cultural o econòmica dels membres que el formen.
Viatge a través del temps
Aquest viatge per les revoltes i els moviments populars catalans pren com a punt de partida l’Edat Mitjana, època en què la pagesia vivia en un règim gairebé esclavista sota el poder feudal. Avança en el temps a través de l’Edat Moderna, sense abandonar els esclats de rebel·lia en un món encara eminentment agrari i els aixecaments contra les exigències d’unes guerres que utilitzaven el poble com un peó en un joc d’escacs. I arriba finalment a l’època contemporània, una fase de la història complexa i rica en expressions populars de resistència: des de les revoltes de subsistència, fins a la revolució del 36 i la lluita antifranquista, passant per les fites aconseguides pel moviment obrer i l’incipient independentisme català.
Aquesta és una història d’històries, on els protagonistes no són monarques, clergues, mercenaris o empresaris, sinó camperols, obrers, menestrals, dones, petits comerciants. La majoria d’ells, personatges anònims, però tots pertanyents a les classes populars catalanes, autèntic agent secular de progrés social el paper de les quals sovint ha estat oblidat (quan no intencionadament bandejat) per la historiografia oficial. Protagonistes sense rostre, sense retrats que reflecteixin les seves faccions, sense panegírics que lloïn les seves gestes, sense una hagiografia que exalti les seves trajectòries. Aquesta exposició neix d’aquestes mancances, com a homenatge orgullós d’un passat, com a recuperació històrica en present i com a compromís de futur.