Faves ofegades

Faves ofegades “La fava és un vegetal desconegut a mig món. Si bé són valorades en alguns llocs d’Àsia i la Mediterrània, és al nostre país on arriba a nivells màxims d’acceptació popular.”

Publicat a la secció El racó del coc de L’Accent núm. 82 (www.laccent.cat ) 

Gairebé ha passat l’època de les faves, però val la pena no deixar passar un altre any sense intentar recuperar un llegum poc estimat per les noves generacions. La fava és un vegetal desconegut a mig món. Si bé són valorades en alguns llocs d’Àsia i la Mediterrània, és al nostre país on arriba als nivells màxims d’acceptació popular. Es pot considerar un dels seus plats nacionals. Josep Pla esmenta que som “l’únic poble que ha creat una cuina acceptable d’aquesta lleguminosa”. Vázquez Montalbán l’arribà a assenyalar com “una de les columnes gastronòmiques de la pàtria”.

Ara bé, el mateix escriptor considerava les faves com l’únic plat realment afrodisíac existent, donant fe que “ressusciten els morts, i sobretot, les mortes”, fita a la qual de ben segur ajuda la menta, herba que presideix el ramet de botànica, i la primavera (es tracta d’un plat de temporada, tot i que l’ús de faves congelades ha estès la seva degustació a la resta de l’any, amb resultats més que acceptables).

Per al escèptics (quin aliment no ha estat considerat per alguna o altra cultura com a potenciadora de la líbido?) ens queda un fet del tot constatable: el notable paregut físic entre aquest llegum i l’extremitat del penis. La inventiva popular al respecte ha estat prolífica i extensa, i la presència de l’assumpte en dites, cançons, sainets i escrits satírics resulta sorprenent (recomanem la lectura de les quaranta pàgines del llibre Dotze plats catalans i occitans dedicades a les faves. Brutals). Un exemple: “Vaig sentir un ca dular / darrera una mata blava, / i va ser un capellà / que es feia punta a sa fava”. I un altre: “Les noies de Barcelona, / totes tenen un hortet; / al bell mig hi planten faves / i a les vores julivert”.

Val a dir que les faves han estat durant temps un producte desprestigiat. Considerat menjar de pobres, s’arribà a pensar a l’Edat Mitjana que l’ànima dels morts vivia en el seu interior, provocant insomni i malsons.

La recepta: faves ofegades

Tant al Principat com a la resta dels Països Catalans la forma de fer-les no varia gaire. En una olla rostiu una mica de cansalada tallada a tires i la botifarra negra. Retireu i sofregiu la ceba trinxada i els alls, sense deixar que agafin massa color. Afegiu les faves juntament amb la cansalada i el manat d’herbes (menta, farigola, llorer) i cobriu-les amb aigua (afegint un raig d’anís, si voleu), i les coeu tapades fins que estiguin a punt de servir (20’). Serviu-les retirant el manat d’herbes i col·locant la botifarra de forma escaient. Han de quedar un pèl sucoses.