Les Germanies

germanies_ciutat_ok.jpg

 

Les Germanies, 1519-1523

 

 

  • L'entrepà: AGERMANAT (blanc i negre de bulls amb tomàquet, all i julivert)

 

Els regnes de València i Mallorca van ser escenari d’una altra gran revolta popular. A poblacions del Principat, a la frontera amb Aragó i fins i tot a Múrcia també es van desencadenar avalots, però no van passar de fets puntuals d’àmbit municipal. Es va tractar d’una autèntica revolució social de les classes populars, els menestrals i els camperols lliures contra la noblesa terratinent, l’aristocràcia urbana i la pagesia de fur senyorial.

 

Crònica

Germania prové de germà i fa referència a un sistema de reclutament per defensar-se d’atacs exteriors. El 1519 va ser un any força convuls a la ciutat de València, afectada per la pesta, un augment de preus, l’endeutament de la ciutat, les conseqüències de la pressió demogràfica i les incursions pirates. Precisament per defensar-se d’aquestes incursions els gremis de la ciutat van ser armats, però el mes de juliol van aprofitar l’ocasió per sublevar-se. Van crear una junta provisional de govern, anomenada els Tretze, constituïda per elecció i formada per representants dels oficis i dels quarters de la ciutat, amb total independència de les autoritats reials i municipals existents. Aquesta junta era ben vista pel rei Carles I (que s’havia entronitzat el 1516 després de la mort de Ferran II i que suposava un canvi de dinastia, fet que va originar cert descontent), ja que el reconeixia com a rei i l’enfortia enfront de la noblesa. El moviment es va radicalitzar amb l’extensió de la revolta al camp i la incorporació de camperols lliures (llauradors cristians en el cas de València). Es van formar juntes revolucionàries a Oriola, Alzira, Morvedre, Xàtiva, Castelló, Vila-real, Peníscola, etc. Algunes mesures dels revoltats, com ara la supressió d’alguns impostos, van suposar un intent per subvertir l’ordre social i econòmic establert. La noblesa, que veia el seu poder amenaçat seriosament, va moure fitxa i va intervenir a la Cort hispànica. Així, maig del 1520, va aconseguir un canvi d’actitud del rei.

agermanat_gran.jpg 

La primavera del mateix any la revolta es va propagar a Catalunya, on només van reeixir focus resistents a Barcelona, Cambrils, Girona i Lleida. A Mallorca, la revolta va esclatar el febrer de 1521 arran de l’empresonament de set menestrals, fet que va provocar un moviment de solidaritat i l’alliberament forçat dels presos, seguit de la fugida de les autoritats. En contacte amb la insurgència valenciana, es va constituir la Tretzena a la ciutat de Mallorca. El fenomen es va estendre a nombroses viles insulars i els camperols forans es van incorporar a la rebel·lió, fet que emfatitza el seu caràcter insurreccional. Obertament reticents al poder reial, van carregar visceralment contra els nobles, que van ser perseguits per tota l’illa, llevat d’Alcúdia, que es va mantenir fidel a Carles I.

 

Les reivindicacions

Tot i no tenir consolidada una coordinació ferma entre les viles sublevades, les Germanies compartien reivindicacions. Reclamaven l’eixugament del deute públic com a forma de reduir els impostos i un augment de la representació popular en les institucions municipals. Mentre que a València buscaven un control sobre la importació del blat, en mans dels poderosos mercaders italians, els agermanats mallorquins exigien els deutes impagats per ciutadans rics («Pac qui deu» era un de les seves consignes) i un repartiment més just del diner públic.

 

Vençuts el 1523

El canvi d’actitud del rei i l’ajuda de l’aristocràcia castellana va fer fracassar la revolta. A finals de 1522, van caure els dos darrers baluards agermanats del País Valencià, Alzira i Xàtiva, i el març de l’any següent, la ciutat de Mallorca. Es calcula en 15.000 els morts en aquest conflicte. D’aquesta manera va acabar una de les darreres manifestacions d’un procés quasi secular de reivindicacions socials als Països Catalans per imposar un règim de llibertats populars enfront del pactisme de l’alta burgesia, del neofeudalisme agrari, l’aristocràcia urbana, i, darrerament, de l’absolutisme dels Trastàmara. L’intent va fracassar, les classes populars van ser brutalment reprimides, els interessos de la noblesa feudal i de la monarquia es van imposar i es va accentuar el procés de castellanització, sobretot a la Cort valenciana.