Per la independència, pa amb tomata

pa_tomata_web.jpg

Per la independència, pa amb tomata

“Per fer-ne de bo, cal pa de pagès, sec, fresc o torrat. Tomates d’estiu, madurades al sol, o de penjar, tomacons o de ramellet. I oli i sal, i all, si escau.”

 

 

pa_tomata_web.jpg

Per la independència, pa amb tomata

“Per fer-ne de bo, cal pa de pagès, sec, fresc o torrat. Tomates d’estiu, madurades al sol, o de penjar, tomacons o de ramellet. I oli i sal, i all, si escau.”

 

Publicat a la secció El racó del coc de L’Accent núm. 110 (www.laccent.cat

Juliol de 2007
Roger Sánchez Amat

Com un plat tan senzill pot esdevenir símbol gastronòmic de tot un país? Difícil qüestió. La catalanitat comporta reflexions com aquesta, a voltes superficials, a voltes profundes. Qui els ho havia de dir als pagesos d’antuvi que tingueren la brillant idea d’estovar el pa endurit amb tomates estiuenques per tal de clavar-li queixalada? Un acte reflex, fruit de l’instint de supervivència, ha esdevingut en poc més de dos segles tot un emblema nacional. Nacional? Potser no és un dels plats més representatiu dels Països Catalans.

Al Principat i a les Illes (el pamboli o el pa amb oli i tomàtiga) sí que se’n devora amb devoció, però al País Valencià costa més localitzar aquest comportament antropològic. El periodista castellonenc Pau Arenós esmenta a La memòria dels plats l’enveja que sentia a l’hora del pati per un company de classe veí d’Ulldecona, quan treia “dos pans inflamats amb un luxós vermell, que anava regalimant per la boca oberta de l’entrepà amb tirabuixons d’oli”. Costa creure que el costum de sucar tomàquet al pa no s’hagi universalitzat. El fet ens dóna una idea de com són el centralisme espanyol i el francès, orgullosos i prepotents, incapaços d’assumir un procediment tan senzill i agradable per al paladar. Només de pensar en un dels entrepans que es deuen menjar a la capital del Imperio s’entén a la perfecció la mala baba que gasten alguns “cavernícoles”. N’hi ha, però, que ho intenten. Comencen afegint-hi rodanxes, aplicant tomata triturada de pot o directament Solís. Pamtumaca, en diuen… Quan descobreixen els tomacons i el pa de pagès, amarat tot d’oli verge, els entra tal confort palatal i bon humor que, de cop i volta, no els faria res que fóssim independents.pa_tomata.jpg

Utopies a part (no la independència, sinó que a Espanya facin un bon pa amb tomata), val a dir que és un invent força recent, ja que la tomata arriba a Europa amb la colonització d’Amèrica, i no es popularitza a la gastronomia fins al segle XVII. Com a país mediterrani que som, practiquem la cultura de l’oli, i si el combinem amb el pa, aliment bàsic en la nostra dieta, tenim el vertader origen del plat que avui ens ocupa.

 

Ajuntar el blat i la tomata també és una activitat present a tota la gastronomia mediterrània, tot i que els catalans i les catalanes han estat segurament els que l’han simplificada més. Els italians han estat més llestos, i han sabut vendre la seva estimada pizza a tot el món. Com apuntaria Pere Tapias, potser hauríem de tirar per aquesta banda, convocar experts i especialistes, gastrònoms i juristes, per tal de reglamentar el pa amb tomata a Europa, com van intentar el 2004 els veïns.



La recepta: pa amb tomata

Però cal recepta per fer pa amb tomata? No? Doncs de què parlen els tres llibres dedicats exclusivament a aquesta menja (Leopoldo Pomés, Tomàs Graves i Jaume Fàbrega)? I què s’hi cou, a la Fira del Pa amb Tomàquet que fan al juny a Santa Coloma de Farners? I al concurs internacional que es va fer a Barcelona el 1998? Ja veieu que se n’ha parlat i se n’ha escrit molt, sobre el pa amb tomata, així que poca conya. Per fer-ne de bo, cal pa de pagès, sec, fresc o torrat, però de pagès. Tomates d’estiu, madurades al sol, o de penjar, tomacons o de ramellet (aquelles que duren fins a l’hivern). I oli i sal, i all, si escau. Es pot sucar per les dues bandes, es pot posar primer l’oli i la tomata després (no regalima i el pa queda més abeurat), o la tomata i la sal després, deixant l’oli per al final (així la sal queda fixada allà on ha estat dipositada). Etcètera. Així com persones i famílies hi ha al país.