Time Out (novembre del 2012)
 |
|
Descobrim els restaurants on la càrrega ideològica es combina amb la bona taula
Barrejar política i menjar és tan mala idea –o bona, depèn de com t’ho miris– com mesclar política i futbol. I s’hi hi ha un camp ignot en aquesta ciutat són els restaurants amb càrrega ideològica. Existeixen els restaurants independentistes? Sí, i en alguns fins i tot s’hi pot menjar la mar de bé. Remouen consciències però no pas estómacs.
Terra d’escudella
En aquest aspecte, la paella pel mànec la tenen al veterà Terra d’Escudella. Aquest establiment, que primer va obrir com a centre de documentació l’any 2001 a Sants, sota el nom d’Arran, com a associació cultural i llibreria, es va independitzar com a restaurant a seques l’any 2005. Sota el nom de Terra d’Escudella, el cuiner i activista políticogastronòmic –així es defineix Roger Sànchez– explica que va voler “projectar-se professionalment en la gastronomia” i alhora “cobrir un buit que a Barcelona faltava: el de la gastronomia catalana popular”. És a dir, la que contempla bona cuina tradicional catalana en menús a menys de deu euros i coberts de nit a vint.
Inspirats en “el receptari de les fondes del segle XIX, tota una mina de cuina deliciosa i barata, la feina de l’historiador gastronòmic Jaume Fàbrega i receptes de família i amics”, han aixecat una extensa i apetitosa carta. Que també té l’ambició d’agafar receptari de tot els Països Catalans. Pollastre farcit de prunes i pinyons –que també s’estila a Occitània– o un bon bacallà amb romesco. També apliquen la creativitat en el tel·lúric i melós plat de galta de vedella. I sorprèn que disposin un plat com tan cotitzat com la vedella Bruna del Pirineu a 12,90 euros.
El menú de migdia té sempre plats fixos que s’estilen poc en aquesta franja –escudella i carn d’olla divendres, fideus a la cassola dimarts– i plats de festa major per als dies de cada dia; com ànec amb peres, o conill amb cargols. Per a la joventut que lluita però té poc pressupost, tenen una carta d’entrepans contundents de noms inflamats, com remença o maqui (fet amb un bull tradicional del Pirineu anomenat Donja).
Per cert, des que es va encendre la metxa sobiranista l’11 de setembre passat, la gent menja més? “Home, el negoci segueix igual, però la gent està més contenta”. El Terra és un local, esclar, independentista i d’esquerres. Creuen que amb Mas a la cuina no baixarà el suflé? “Qui posi la mà al foc per qui fins fa un any pactava amb el PP, que assumeixi les conseqüències”. I se m’acudeix, ehem, que qui vulgui sopar en un local freqüentat per independentistes de dretes podria fer-ho a Ca L’Isidre, favorit de Duran Lleida. Esclar que potser també s’hi trobarà el Joan Carles.