La Castanyada

La Castanyada (31 d’octubre)

Amb la tardor s’escurça el dia, el fred comença a intuir-se i la pluja fa acte de presència dia sí, dia també. La Castanyada inaugura l’època de les festes a la vora del foc, i se celebra la nit de Tots Sants.

L’origen d’aquesta festivitat es perd en temps i sembla que hi conflueixen diverses tradicions: la del ritus celta que consagra aquest dia a l’inici del cicle fosc (fi de l’època fèrtil dels camps i mort de la naturalesa) i la del ritu romà que retia culte
a les ànimes dels avantpassats, protectores de la llar i les famílies, cristianitzat al segle VII.

Actualment, la Castanyada s’ha desprès majoritàriament del seu sentit religiós i és una festa bàsicament gastronòmica. És el moment de menjar panellets (que en terres lleidatanes s’anomenen migetes), castanyes torrades, moniatos, fruites confitades i altres fruits de l’època, ben remullats amb vins dolços i ratafia. A l’illa de Mallorca es mengen uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa, mentre que al País Valencià es consumeixen bunyols de vent i ossets de sant.

Un altre costum destacat en aquest dia és el de la ona o panilló de Tots Sants, que es practica a andesa (Terra Alta). El panilló és un panet rodó que ls padrins regalen als seus fillols i, per extensió, és també un àpat popular que cadascú celebra a casa seva o en indrets populars on es reuneixen les colles.

Una última curiositat del dia de Tots Sants és la del costum d’organitzar rifes de panellets, principalment en poblacions grans, especialment a Barcelona i Reus. Aquests cortejos eren organitzats per associacions recreatives, esportives i culturals, i també per cafès i pastisseries. Consistia a parar taules engalanades i ben il·luminades amb plates de panellets i de fruita confitada, ben embolicats i atractius, perquè la gent jugués per emportar-se’ls a casa.

Informació extreta de les webs www.festes.org i astribocs.altpirineu.net.

Article del Racó del coc