Carnestoltes

El Carnestoltes

L’origen del Carnestoltes es perd molt enllà en el temps. Actualment la celebració d’aquesta data ha quedat reduïda a la Rua de Carnaval i al fet de disfressar-se. Però… què més amaga el Carnestoltes?

El Carnestoltes o Carnaval celebrava primigèniament la imminent arribada de la primavera. L’alegria davant del renaixement de la naturalesa i la fi del cicle hivernal es manifestava amb un seguit de festes en què els protagonistes eren la disfressa i la rauxa, en una barreja de diversos elements pagans, grecs i romans.

Amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma (un període de set setmanes de dejuni i abstinència), i durant aquesta festa són permesos tot tipus d’excessos, sobretot la golafreria i la crítica al poder establert, que en els dies posteriors seran estrictament prohibits.

Així doncs, el Carnestoltes durant segles ha estat un període en què les autoritats es prestaven amb més o menys disgust a un joc en què les normes eren constantment transgredides. Un joc caracteritzat per festes extremes, col·lectives i animades, en què s’instaurava momentàniament el món al revés i es feia befa dels poders públics, a mode de vàlvula d’escapament més o menys controlada.

Entrepans especials

Durant els dies que dura el Carnaval es poden degustar, a qualsevol hora, els deliciosos entrepans de botifarra d’ou i de bull de Carnaval (amb panses, all i julivert).

La cuina del Carnaval

Durant els dies més importants del Carnaval, el Terra d’Escudella retrà el seu particular homenatge a aquesta celebració incorporant al menú del migdia alguns dels plats típics de les dates. Tot seguit teniu una mostra dels fulls que vam repartir l’any passat. Aquest any, pot haver-hi alguns canvis, però si fa no fa serà el mateix. Que vagi de gust!

Diijous Gras o Llarder (També conegut com a Dia de la truita)

Tret de sortida de les festes de carnaval al territori català. El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. A Mallorca menjaven ensaïmades farcides amb sobrassada i codonyat.

Les festes de Carnaval es caracteritzaven arreu per un consum excessiu de carn de marrà. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar- se per a l’abstinència de la Quaresma.

ELS PLATS DEL DIA

Truita de botifarra i mongetes

De segon, podreu degustar una menja pròpia d’aquests dies, que reuneix els seus dos elements alimentaris capitals: ous i porc.

Coca de llardons

De postres, coca de llardons. Feta de farina, ous, sucre, pell de llimona i llardons trinxats, la coem al forn coberta de pinyons. Es presenta a tots els Països Catalans sota diversos noms: de greixons o greixots (Girona), de roes (Menorca), de raïssons (Mallorca), de xinxarrons (Eivissa), de xitxarrons (País Valencià) i de greixillons (Catalunya del Nord). Les primeres receptes documentades són balears (de finals del segle XIX).

Arribada o “arribo” de Sa Majestat el Rei Carnestoltes

Entra en joc el personatge, ja sigui en forma de ninot o de persona disfressada, que proclama l’inici de la disbauxa. El “rei dels poca-soltes” és una personificació del Carnaval i es creu que és herència del Saturn romà. Aquests dies serà ell qui mani. La gent surt al carrer difressada a rebre’l, i recorre la població en cercavila. Al final pronuncia un pregó satíric i burlesc, on obre la veda als excessos i el llibertinatge i també repassa en clau irònica i crítica la vida política i social en un àmbit local. Tanmateix, es tracta ben bé d’una paròdia dels sermons religiosos. El mateix vespre ja comencen a celebrar-se balls i festes, on la gent va disfressada, fet que permet cometre qualsevol bestiesa restant en l’anonimat.

ELS PLATS DEL DIA

Xató

Xató és el nom de la salsa d’origen morisc que condimenta una deliciosa amanida d’hivern formada per escarola, olives, anxoves, bacallà i tonyina. És una menja típica de Carnaval, sobretot a les comarques del Garraf i el Penedès fins arribar a Tarragona. Segurament és una tradició hereva dels àpats que celebraven pagesos i traginers quan encetaven les bótes de vi novell, coincidint amb Dijous Gras. De fet, el nom sembla venir d’aixetó, peça que inserien a la coberta de la bóta per fer-ne rajar el vi.

Truita de carxofes

A les tradicionals xatonades, les truites són, juntament amb el xató i l’escarola, les grans protagonistes. Poden ser de mongetes, d’espinacs, de pèsols, de botifarra… i de carxofes, tot just ara que comença la temporada. Es poden presentar en forma de pastís de diferents pisos.

Dimarts de Carnaval

El Dimarts de Carnaval és l’últim dia del Carnestoltes. Segons la tradició catòlica era el dia indicat per fer un gran tiberi abans dels quaranta dies de dejuni estipulats per la Quaresma, raó per la qual era tradicional celebrar un àpat comunitari. Hi ha qui apunta un altre origen per a aquesta festa, que amb el temps s’ha anat fonent amb la celebració del Carnestoltes: el dinar ofert pels senyors feudals als vilatans per celebrar la fi de la collita d’hivern o per alimentar la població més humil, en el que es denominava “olla dels pobres”.

Avui en dia els àpats de dimarts de Carnaval més coneguts i consolidats són la Festa del Ranxo (Ponts, Peramola, Oliana, Organyà, Coll de Nargó, Vilanova de l’Agulla, Vidreres, Capmany), la Sopa de Verges, l’Arrossada d’Albons i la Festa de l’Escudella de Castellterçol.

ELS PLATS DEL DIA

Ranxo

El ranxo consisteix en una escudella barrejada, elaborada amb tot tipus de carns, verdures, pastes i llegums, que bullen durant hores a les calderes instal·lades al carrer. Encara ara en algun pobles es fa una rua que fins fa ben poc servia per recollir totes aquestes viandes d’entre el veïnat. Ara, però, les aportacions són monetàries.

Merengues

Una de les postres presents durant el Carnestoltes és la merenga, senzilla preparació llaminera feta a base de clara d’ou i sucre. A Vilanova i la Geltrú, Dijous Gras és el moment de la Batalla de Merenga. Un pastisser local balanceja, davant el seu establiment, un monumental tortell de merenga que els més joves es disputen atrapar. La merenga que aconsegueixen els serveix per enfrontar-se festivament durant la resta del dia pels carrers adjacents. A la plaça de la vila la merenga pren simbòlicament el poder.

Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra fa referència a una celebració catòlica que marca l’inici del temps quaresmal, però també és el dia en què es dóna per acabat el cicle de les festes de Carnestoltes (per bé que també pot celebrar-se el dia anterior). És tradició en moltes poblacions d’escenificar la fi del mandat del Rei Carnestoltes amb un judici a un ninot que el representa. Aquest ninot és condemnat a mort per tots els abusos i descontrols comesos sota el seu regnat, però abans de d’enterrar-lo o cremar-lo, es llegeix el seu testament enmig dels plors dels seguidors, en el qual el rei es riu de les seves malifetes i d’alguns dels habitants o polítics del poble. Una Rua Mortuòria recorre els carrers del poble abans de procedir-ne a l’execució sumària.

D’altra banda, aquest mateix dia hi ha la tradició d’enterrar la sardina, un acte amb un significat molt misteriós. La teoria més acceptada parla del costum de celebrar el final del Carnestoltes amb un àpat a fora de casa, en el qual era típic menjar sardines i arengades, i després del qual se n’enterraven les restes. Amb el temps, es va acabar enterrant una sardina, qui sap si per marcar el lloc on calia tornar l’any següent.

ELS PLATS DEL DIA

Sardines a la planxa

Tot i que no té arrels tradicional, els actes fúnebres amb motiu de l’enterrament de la sardina s’acompanyen en molts indrets amb un àpat col·lectiu consistent en una sardinada.

Coca d’arengades

Antigament, durant les setmanes de Quaresma, com que no es podia menjar carn, el peix era el gran protagonista. El seu preu augmentava moltíssim, fet pel qual quedava reservat per als més rics. La gent senzilla s’havia de conformar amb pa, vegetals i peix salat. Per exemple, l’arengada, uns dels gran recursos alimentaris d’antuvi, no només de l’interior, sinó també de la costa, ara en desús. La coca de recapte es feia amb els aliments que havien sobrat o que s’havien recaptat casa per casa durant alguna festivitat. És una possible parenta directa de pizzes i fogasses.